divendres, 17 de setembre de 2010

Rerevera

Encara destil·lant gotetes fredes
la teulada, els bassals que ja no parlen
sadollen la humitat dels gots vessats.
S’albira pels terrats algun silenci,
l’arrel que amaga antics jardins florits
greus i secrets que es moren de desig.
Del fràgil temps les últimes cuades
vestint-te nous carrers, camins i gent
sobre un nou paviment de fulles mortes.

dijous, 16 de setembre de 2010

Autumne


La tarda deixa als marges altes flaires
del verger, la font clara de les deus
raja allà on l’herba creix i un refilet
lleuger d’ocells sadolla planys de set.

L’ombra del lledoner revifa el gest
de les espores velles i el seu zel,
però setembre s’alça en pluja i clou
l’estiu, penyora breu d’un raig de sol.

Tot gira exacte a cada anyada i el dol
regira fulles seques pel camí,
un rastre taciturn sense fruitar
llavors d’un bell miratge esperançat.