divendres, 17 de setembre de 2010

Rerevera

Encara destil·lant gotetes fredes
la teulada, els bassals que ja no parlen
sadollen la humitat dels gots vessats.
S’albira pels terrats algun silenci,
l’arrel que amaga antics jardins florits
greus i secrets que es moren de desig.
Del fràgil temps les últimes cuades
vestint-te nous carrers, camins i gent
sobre un nou paviment de fulles mortes.