dilluns, 23 de gener de 2012

Estimadíssim germà

Els anys de comparatge, tornen nets,
a voltes rapidíssims, com un flaix.
Fins al darrer detall els vull copsar
perquè no res deturi les respostes.
Els més secrets te'ls xiuxiuejo lents
com si, agafats del braç, t'acompanyés
per cada posta i cada mar nostrat,
així, senzills, perquè no esclatin les
angoixes  dels projectes esquinçats.
I si tornès a escriure, abans el temps
porti l'accent obscur, dibuixaria l'eix
i el moviment suau d'onades lentes,
fins penetrar-me el teu respir al cor.

18 de gener de 2012
Jesús Mohedo Fabregat
Per sempre més...



1 comentari:

Iaco ha dit...

Qualsevol comentari pot ser un intrús en aquest moment tan íntim però deixa'm dir-te que és un dels més bells cants d'amor fraternal que he llegit mai. No dubto que ell també hi està d'acord. Res més, seguiu el vostre passeig pausat arran de mar.