Deixeu que un núvol sense cel m'atansi
al vent del teu record d'ocell sense ales,
i fer drecera pel color del mar
que creu tenir la sort a cada onada.
Avui plorant entenc el que volies
dir, i arreu hi veig banderes de cel clar
i un firmament d'estrelles vacil·lants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada