dilluns, 19 de març de 2012

Vas descriure'm un port blanc

Vas descriure'm un port blanc a les ribes
de l'Egeu, ple de mites i miratges,
semblava que entre l'istme de Corint
i Súnion, encara hi era en peu
la teva llar.

Però, només trobàrem sol xuclant
la roca, marbres nobles escampats,
i cap record del nostre atzur maldat.
Quedà la llum del vespre, colpint
el nostre abraç.

2 comentaris:

ENRIC ha dit...

Bo, viu, alimentici poema Fermi.
Gràcies només.

Afegiré, si no et sap greu, una nota salinosa:

"Lligat de feminitats, Aegina, al golf Sarònic, llepa també les onades i en sap, viva, d'abarçades com rocs intemporals.

En deia Kavafis, a Jònica:

Ω γη της Ιωνίας, σένα αγαπούν ακόμη,
σένα η ψυχές των ενθυμούνται ακόμη.

(Oh terra de la Jònia, a tu encara t'estimen,
guarden els teus records llurs ànimes encara.)

És, a la fi, la mar nostra, culta besadura i bressol del tot.

Salut !

Fermi Mohedo ha dit...

La mar nostra, mar de puresa perquè és noble i antiga, immensament il·luminada.
Gràcies Enric, per la nota salinosa.