diumenge, 25 d’octubre del 2015

Ei!,
que no he callat,
i sí tocat
com al paper
joc de vaixells.
Fins quan somric
un gest de tu
em deixa mat
com als escacs.
I no s’hi val
deixar callar
ni un sol atzar
que vol de tu
com si una entranya.
Més no en tinc dits
per al taulell
si escolto amor
a les cançons,
i és so llunyà
a l’infinit
d’aquesta nit.
De bat a bat
surto al balcó
per ensumar-te.