dimarts, 18 d’octubre de 2011

Allò que rou al fons

Si arrenca el jorn conflent encara de paüra,
i amb l'ull del món tacat d'ahir i fosca,
pogués la llum tallar les fluixes cordes
d'un cel prou fart de tèrboles fissures.
Si imaginant, policrom, i per contra,
un alenar distint, sense estructures,
que alliberés del fons l'estèril borra,
per cas, podria ser la sort, natura.

dimarts, 11 d’octubre de 2011

Fona

Escoltes l'ombra
immòbil de la sang,
torbat silenci.

Tendre present,
com vent lleuger dels dies,
traspassa pells.

Potser no saps
copsar d'un tremolor,
precipitat,

l'incandescent
desassossec on rau
el dir: "t'estim".

Aquesta pols de llum d'hivern












Deies que el fred amara el pensament.
Tan sols són fulles seques, indolents,
engalanant d'enyor el teu carrer.
L'autumne és un color escadusser,
immesurable anàfora dels dies
on es tenalla el groc de les ulleres
i on se't faran escàpols els enigmes.
Desxifraràs l'accent de les distàncies,
captiu del glaç que atura l'aire humit
dels finestrals, com dilatada hipòtesi.
Deies que el fred és un matís on rauen
els mots nus, i també els interrogants.

dilluns, 10 d’octubre de 2011

Sumàriament

Com si la son d'un somni esperançat
mostrés espurnes tendres d'un nou vol
i respirés sentors d'un temps cansat.
Com si la llum a trets de fam volàs
pels ulls recers de fosca, al contrallum,
que mai, ningú et diria, percebràs.
Així despulla el fràgil trem de vida
el pensament que mai ja no diràs.

dimarts, 4 d’octubre de 2011

Birdenbire

Vespre, et conec la traça que em confon
els marges i em detura les imatges,
vas reposant rubors a tocs de busca
i la distesa dorm entre el teixit
dels crits tancats al coll, sense saó.
"Dolça serà la nit en aquell roc
on de petits jugàvem, innocents,
entre alteroses ones de bromera,
entre el record de riures vehements
i el surt d'un llibre obert a esdevenir
fam de fronteres, sense embulls de son."
Vindrà el matí i les cendres tenyiran
d'abraç tota la mar i un blanc de núvol
sorprès d'una petita tramuntana.
Seràs pluja i l'onada, i el clar somni
d'un riu, i l'enrenou del vent al cor.

* (f: en turc 'de sobte')


dissabte, 1 d’octubre de 2011

La veu del mar

Amiga veu
serves entre les cordes
tots els abrils,

i de l'amor
sents l'infinit conhort
de la claror,

i del pagès
revel·les temps i zel
de les collites.

Oberts al mar
els mots t'han vist venir
i anar la vida.

I encara els anys,
una cançó d'atzur
crema a la sina.