dilluns, 10 d’octubre del 2011

Sumàriament

Com si la son d'un somni esperançat
mostrés espurnes tendres d'un nou vol
i respirés sentors d'un temps cansat.
Com si la llum a trets de fam volàs
pels ulls recers de fosca, al contrallum,
que mai, ningú et diria, percebràs.
Així despulla el fràgil trem de vida
el pensament que mai ja no diràs.