divendres, 31 d’agost del 2012

Conjuminar

L’afàsia em dicta mots desconeguts,
i no voldria dir res més que el roig
de dins la pell i respirar la sang,
sentir, com pluja avall, tornar-me mar
i desconèixer l’ombra dels adéus.
Que fer dels ulls que escruten l’horitzó?

Tovalloles

Un gra de sorra s’ha deixat anar
en esperar que arribin les onades,
dins la parpella creix tot un jardí
ben amarat dels teus fragments dormits
i la quietud davalla lentament
cap a l’indret on t’imagina l’aigua.