dimarts, 18 d’octubre de 2011

Allò que rou al fons

Si arrenca el jorn conflent encara de paüra,
i amb l'ull del món tacat d'ahir i fosca,
pogués la llum tallar les fluixes cordes
d'un cel prou fart de tèrboles fissures.
Si imaginant, policrom, i per contra,
un alenar distint, sense estructures,
que alliberés del fons l'estèril borra,
per cas, podria ser la sort, natura.

2 comentaris:

Emili Trapero ha dit...

M'agraden aquests condicionals. La vida, segur, ho és prou.

Si...

Emili Trapero ha dit...

Una altra rerevera. Un altre capteniment en el pregó.

M'agrada la nova imatge del teu blog.