dissabte, 11 de desembre del 2010

Malgrat la resistència

Pòsit del temps l'arena que al puny resta
i consumeix el vent de les butxaques.
Encara d'una escletxa un mot ben viu
escapa arrossegant-te les mancances.
De llum i nit empremtes del camí,
perpetu moviment d'amor i pires.
Més no sé dir-te encara de les pors
i angoixes de la sang silent del cos
que t'arrabassa aquesta puta "químio".

al meu germà...
T'estim.

1 comentari:

Emili Trapero ha dit...

Aquest poema destil·la una gran tendresa i la força d'una biografia compartida.

Endavant tots dos, Jesús i Fer!