Bocins, poemes i algun fil trencat...
divendres, 13 d’abril del 2012
Espill de mar
Cap al no-res voleia pols de dunes,
lenta, com ombra llarga de palmera
que mira el blau estrany que la fascina.
El sol emmoreneix la pell, Narcís,
però fins que un bocí no ha entrat a l'ull,
no has vist el trencadís que et reflectia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent
Entrada més antiga
Inici
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada