divendres, 13 d’abril de 2012

Espill de mar

Cap al no-res voleia pols de dunes,
lenta, com ombra llarga de palmera
que mira el blau estrany que la fascina.
El sol emmoreneix la pell, Narcís,
però fins que un bocí no ha entrat a l'ull,
no has vist el trencadís que et reflectia.