divendres, 13 d’abril del 2012

Abillaments

Res no detura el foc d'un nou solstici,
llevat del vent que empeny l'espurna alada
i assaboreix la nit a glops gegants.
Dels arbres que es retallen contra el cel,
només sabràs cremar-te alguna branca.

2 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Un foc que crema només la superfície.

Fermi Mohedo ha dit...

Si, a voltes llegim entre guspires la realitat d'un paisatge que es contraposa a un altre.
La llum del foc ens ve de lluny, però, no sempre ens emmiralla.