dimarts, 2 de març de 2010

MMX
















L'any finia d'últims glops als peus d'Agripa,
com tel boirós de llum lliscant pel Tíber.
Tronaven bells colors a les finestres,
batent al rostre obert les amples ribes.

Records com punys que esperen al calaix
entre barrets, ombrel·les i nous mapes.
Destins de vent i de fugida encesa
com sacrifici ofert a la rutina.

Jamai serà el record tan dolç d'absència.
Som arbres nus cercant la primavera.

1 comentari:

emili_trapero ha dit...

SOTA LA BOIRA, ROMA COM UN SOMNI

Passejaves pel ghetto, ja de nit,
tot evocant els gestos, les paraules
de l'any aquell, llunyà, quan l'alegria
per endavant sotjava estius llarguíssims.

Reflectien palazzi les llambordes
i columnes i verges astorades,
encara amb una llàgrima barroca.

Rere la pluja, Roma és un teorema,
com una crida nova a vells propòsits.