divendres, 2 d’abril de 2010

Nocturnal

Vigília de nits, tiges al vent
que al ritme irreverent de la foscor
et bressa el tacte dolç d’un altre llibre,
omplint de fulles fresques el teu bosc.
El fred conforma i vetlla l’horabaixa
difuminant paisatges de saudade.
Rere arbres nus s’abranda un nou confí
i es multiplica el teu jardí insondable.
I el matí obre net el dolç record
d'absències que van omplint ton viure.