dijous, 15 d’abril de 2010

Records













Recordo encara la claror
davant la sort d’un temps afable
en que somrèiem sense esforç
i no sotjàvem maltempsades
pels vius dels nostres horitzons.
No sabíem, però, de pèrdues
ni de projectes esquinçats
ni metafòriques presbícies,
i ensems, jugàvem a ser grans.

2 comentaris:

Emili Trapero ha dit...

CANÇONETA

Puix que la busca
talla la festa
fins que t'ofusca,
alça la testa!

Mor-te de móres,
omple't el pap;
tasta les hores,
no en deixis cap.

Compta les llunes,
descompta'n sols;
supera dunes,
segueix cargols.

Basteix poemes
de llum vestits,
ormeja semes
tot surant nits.

Emili

(La Plana, 23/X/10)

Emili Trapero ha dit...

Aprendre
que res no acaba si dintre meu abans no acaba,
que el sol no es pon sense tornada si en el teu cor esclata l'alba.
Aprendre que l'esperança és mentida si no hi ha cada dia un esforç pel nou demà.
Aprendre a estimar-se la vida quan la vida fa mal.

(...)

Aprendre
que en certesa res no tinc si no m'ho dónes.
A fer que el cor sempre es commogui pel fràgil gest de la bellesa.
Aprendre que sóc només si existeixes i és aquesta mesura la que vull i em defineix.
Aprendre per saber-se desprendre, vet aquí el vell secret.

Aprendre...


(Lluís Llach)