dilluns, 5 de setembre de 2011

Això no obstant.

Ensumo i tasto peces per compondre
un altre inútil vers, si la mesura
et mena a interpretar sentits ocults
en el silenci efímer dels seus mots.
Escric d'allò que el seu alè no nombra,
i no li cal trobar un nord absurd
de claredats i d'ombres en el fus,
ni pòsits revessats en el seu to.
Reclòs, dins la pantalla, sembla escassa
la flama que rapeix el pensament,
i en el coratge breu de ser, limites.
En un estany borrós queda la imatge,
i dins d'ell tot regira i tot reté.
Difícil, que t'ajudi a ser subtil.