dissabte, 9 d’abril de 2011

Sort del perfum dels cítrics al balcó

Provant d'entendre atzurs dels oceans
el vespre tanca l'últim raig d'un cicle
que albires sense riba i lleu brogit
de còdols grapejant-te els peus cansats.

Son de gavines, lluny, ben lluny s'entén,
de l'òrfena distesa, el foc humit
de les parpelles, cau d'aquesta espera
antiga i penetrant que rau als llimbs.

Un altre estiu d'arestes rutinàries
al marge dels oblits que esdevindran.