divendres, 16 de desembre de 2011

Era desembre

Sembla desembre, el sol cau anacrònic
damunt l'abric. Per tot una olor fosca
endormiscada, sense fi ni origen,
maurant-te en el record d'un altre abril.
Sembla fresc l'aire al coll, el mocador
batega restes i ecos d'aquest món
que no s'assembla un bri al que imaginares
i que ara escalfa un nou neguit al cor.
Sembla que no es deturen en el vol
imatges greus anant, venint, anant,
talment una marea; mai deixant
que s'eixugui la roca dels penyals.