dimarts, 24 de maig de 2011

La saviesa del verí

Així com pètals fossin aquests versos,
destil·lant pur desig de flors en zel
cercant l’alat estímul transparent
que retornés als mots alguna espurna,
abans de ser parat a taula estranya,
o fruita estesa als marges del camí
sense profit i estèril d’escorrim
a uns llavis que sangloten el teu nom.

1 comentari:

Emili Trapero ha dit...

Un poema,crec,profund de pensament i d'un intens lirisme.

Qui sotgés, de nou, eixos camps!