dimecres, 16 de novembre de 2011

Hialí

Pluja i cristall conversen deixant perles
diàfanes, suspeses i ignorants
als escorrims desfets que hauran d'abatre-les.
Fossin com mots aquestes llavors d'aigua...

1 comentari:

Emili Trapero ha dit...

Llegint aquest poema he tornat a recordar això:

"Sabessis bé com ploren les paraules / del nostre vers que no podrà acabarse mai", de l'amic Llach, dedicat a l'imprescindible i enyorat Miquel Martí i Pol.

La poesia és com un llarg camí, ple de viaranys trescat per tot de sensiblitats diverses. Com ara la que amara Hialí.