dissabte, 3 d’octubre de 2009

Ara ja ho saps


Adés, corprès d'aquest temps desmoblat,
no recordes, a força de tocar,
el so inaudible que ara t'allibera
d'antigues i insolades vehemències.

No caldran les promeses disfressades
d'aquells sufismes que, centrifugats,
el desig de volar et congriaven,
arran de Konya, arran de mil deserts.

Impossible romandre ara a l'esguard
d'un mar fecund de tants estius viscuts,
què amb dofins solcuits en remullaves
els pensaments utòpics i adormits.

Ara saps que les hores són ferotges
pseudo-felidaes desarrelant gestos
de glaç letal a cop d'esgarrapades
quan ets esclau del tedi desbocat.

Ara saps d'aquells trens que no s'aturen
al pas de llargues hores de l'espera,
que el paviment d'aquelles aventures
es desdibuixa a manca del teu zel.

Tot és efímer, tot t'és ja tan breu...

02-10-09