dimecres, 16 de setembre de 2009

Tornada















Que plou tristor, somnies, pels carrers
de Nova York, quan hi ha xardor feixuga
vessant la sal pel Clot.
De pluja i pena, tarda grisa al Central
Park, Lexington amunt, Cinquena avall,
i esperes a l'Starbucks.
I ja has penjat l'abric d'il·lusa fronda
que, a voltes, s'endevina ben fugaç.
Secrets de boira d'Ashfield,
obaga la postal,
fem via de recances
si amara un sol mullat.

1 comentari:

emili_trapero ha dit...

Amb aquest poema encetes, crec, un camí interessant. És allò de la formalització del pensament, del compromís entre les idees i la seva expressió.

Feliç vol tingui la cadernera!