Potser no entens, tot just albires fum,
com si una síl·laba et pogués respondre
i no explicar-te el desconcert del nu,
però és com dir que el foc s'apaga amb aigua,
sentir que no existeix amagatall
darrere els mots on saps el cos no mana.
Tot sol no plany, i tanmateix un pes
bregat imita la sintaxi fosca
quan tiben els desitjos de la ment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada