diumenge, 4 de març de 2012

Diumenge

Em sembla freda la bellesa encara,
i vana la contesa retorçada
si tothora és un batre sense arrel.

A quines pedres haig abandonar-me,
encara més, sabent sense carena
el roc que haurà d'abatre'm, finalment.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Trist i dolç.
Foragita, treu el foc per les teulades.