diumenge, 30 de setembre de 2012

Mapes absents


Segello amb cera fosca les arestes 
del record, tot i això, l'alè reescriu
velles postals, disseccionant natures
mortes que no voldràs creure't avui.
A voltes, hi ha destins que a enlloc pertanyen.

1 comentari:

Helena Bonals ha dit...

Els "destins que a enlloc pertanyen", una bona paradoxa. És el que passa quan es segella el record.