Aporema

La pols s'atura
en arribar la nit,
el somni balla.

I es torna por
en despertar el dia;
joguets trencats.

Tot gest marcit
al fons de cada mot,
vetlla la hipòtesi.

MMX

L'any finia d'últims glops als peus d'Agripa,
com tel boirós de llum lliscant pel Tíber.
Tronaven bells colors a les finestres,
batent al rostre obert les amples ribes.

Records com punys que esperen al calaix
entre barrets, ombrel·les i nous mapes.
Destins de vent i de fugida encesa
com sacrifici ofert a la rutina.

Jamai serà el record tan dolç d'absència.
Som arbres nus cercant la primavera.

Taques

La nit basteix racons de molsa on deixar caure hores mancades, taques de son i ombres.

Mat

Tres hores d’una tarda:
faules, cafès i escacs
desterren la basarda
d’irrompre en atzucacs
fidels al temps que et guarda.

A frec de lloses primes
cavalques sens mesura
pels mots que ja t’estimes
i evoques la textura
de l’ham que legitimes.

Tres cavalls i una reina
aguaiten dins la capsa.

Xardor

Alcen el vol gavines cridaneres,
sobre les fràgils teules del matí.
Defugen de l'ardent calitja, boges,
encalcen la frescor del mateix vol
i trobaran recer cap a les ombres,
allà cauran exhaustes, finalment.

(02/07/09)

Roma

Descobríem ahir secrets de pedra.
Davant Marcello,esborrarem l'exili als seus carreus.

Verrà

Vindrà l’estiu,
obrint de soca-rel
les vestidures.

Petxines

El mar comprèn les formes de la llum
i arrodoneix els còdols quan batega,
i mor allà on trepitges dol i estrelles.




Blaumar ha dit...
molt bo. Sembla fet per mi. O al menys jo m' he sentit tant identificat...
dijous, 18 febrer, 2010