La tarda deixa als marges altes flaires
del verger, la font clara de les deus
raja allà on l’herba creix i un refilet
lleuger d’ocells sadolla planys de set.
L’ombra del lledoner revifa el gest
de les espores velles i el seu zel,
però setembre s’alça en pluja i clou
l’estiu, penyora breu d’un raig de sol.
Tot gira exacte a cada anyada i el dol
regira fulles seques pel camí,
un rastre taciturn sense fruitar
llavors d’un bell miratge esperançat.
