dijous, 3 de setembre del 2009

Fites

En el desig d'un nou viatge
retrobes la remor del somni;
onades rítmiques trencant,
adés, el teu desori urbà.

Revius a esclat de sang marcida
els dies d'un present descalç,
desposseït de pau estèril,
negant gaubança al teu desig.

Insondable, no mor la pensa
a l'alba sense haver triat,
sempre mancat d'un ara,
allò què tu voldries ser.

4 comentaris:

Emili Trapero ha dit...

"La poesia és només la bromera. Els oceans, però, fan bromera per força. L'elaboració de les formes (el relleu de les formes) és el camí de la poesia: el poeta és un treballador de les estructures dins les estructures, fora de les quals no es pot concebre la bellesa del llenguatge. Un poema és possible a condició que no en fem la lectura literal i és per això que la poesia (i en general la literatura) és un engany meravellós".

Jesús Tusón El luxe del llenguatge

Fermi Mohedo ha dit...

Desitjos propis, paraules alienes...?

Emili Trapero ha dit...

O bé desitjos també aliens, compartits, i paraules pròpies.

Fermi Mohedo ha dit...

La sensibilitat designa els sentits com a òrgans de coneixement, però llur funció cognoscitiva es confon amb la seva funció estimuladora dels apetits.

J. Busquet, Els escenaris de la cultura.