dilluns, 19 de setembre del 2011

Idiolecte

Si el meu llapis anés enllà dels tòpics,
li donaria forma a aquesta pluja
que no roman enlloc i que davalla
atorrentada i fèrtil pels  barrancs
fins arribar a algun redó de platja
o bé un port a on les barques troben son.
Cansat, potser, de tants bocins i fils,
de sufocar eufèmics crits de dol,
serà possible encara destriar
algun sentit pels blaus del meu paisatge?

Fontclara, 18/09/2011

3 comentaris:

Emili Trapero ha dit...

Versos clars com el paisatge que t'espera.

Andreu Cabré ha dit...

M'agrada :)

Emili Trapero ha dit...

No te'n cansis mai, Fermi!