divendres, 31 d’agost del 2012

Conjuminar

L’afàsia em dicta mots desconeguts,
i no voldria dir res més que el roig
de dins la pell i respirar la sang,
sentir, com pluja avall, tornar-me mar
i desconèixer l’ombra dels adéus.
Que fer dels ulls que escruten l’horitzó?

1 comentari:

Helena Bonals ha dit...

L'afàsia seria metàfora de la dificultat que surtin les paraules del poema.

La pluja avall, els versos.

Això de "desconèixer l'ombra dels adéus", si es pogués!

"els ulls que escruten l'horitzó" serveixen per fer poesia.

Potser el penjaré al meu bloc, si no et sap greu.