Nocturnal

Vigília de nits, tiges al vent
que al ritme irreverent de la foscor
et bressa el tacte dolç d’un altre llibre,
omplint de fulles fresques el teu bosc.
El fred conforma i vetlla l’horabaixa
difuminant paisatges de saudade.
Rere arbres nus s’abranda un nou confí
i es multiplica el teu jardí insondable.
I el matí obre net el dolç record
d'absències que van omplint ton viure.

Escapada

Torna la sort dels dies sojornats

a l'ombra d'autumnals i lents capvespres,

imatges que et foraden el present
com dolç verí.
                 Company de les mancances.

Torna el record dels versos que cercaves,
i una altra llum evoca el temps perdut
desfent lectures, marges i arguments
d'un nou poema esdevingut presagi.

La calma d'un paisatge retrobat
et plana a la mirada d'un nou temps
que encara no sabies anhelaves.

Diletant

Tot fent viratges t’omples d’horitzons

que et desdibuixa tot racó d’insomni,

i a tot capvespre es mor d’enyor la llum
d’antics estius encara imaginats.
A cops de sal un gest se’t fa inaudible
i plores pells que no has sabut retindre.
Així es dissol la set de la suor
com al desert la sorra dels miratges.

Fuga

Incendia el record l’ultima nota
d’aquell estiu gaubat a les palpentes
alçant-se en la remor de les onades
i sacsejant l’excés de boira al bosc.
La llum fixava ombres i colors
rendint-se tendrament a “Cape Cod morning”,
calant el sol als ulls i travessant
cortines d’una escena de museu.
El goig arriba i marxa en un instant,
com branques de la nit tallant les flames.

Nosa

L'onada al got ressona a la memòria
vetllant-te la certesa d'esvorancs,
com l'únic al·legat de sal vessada.







Terrassa, 15/03/2010
.

Vint-i-quatre hores

És així que a l'espera d'un retorn

suïcides flors i llibres d'utopia,

quan fanals closos taquen un nou dia

i el batent clou miratges del sojorn.

És així que recordes un contorn
quan crida el full d'eufèmica elegia,

i és estona o un any radiografia

de natures que esperen el seu torn.

És així que et reitera la paraula
que no endevines i estossega al pit
si penja als ulls un altre bis de faula.

És així que les hores tornen nit
i un neguit de sabates para taula
i res no passa al traç de l'infinit.

El Clot, 12/03/2010

Butllofes

Fràgils bombolles
enlairen aquest vespre
tornassolat.

Globus d’oxigen
que esclaten a la mà.
D’aigua i sabó

es fon la nit
i no en saps l’origen:
ho has somniat?

PTOWN-BCN, 2010

Entelèquia

De sentiment

fiblant no és que destil·la

el teu delit,

ni de substància

et tempta coneixença.

No hi ha secrets

sense presència

d’aquella fantasia

que t’alimenta.

Serà el desig

penyora de la carn,

el teu record.