Pòsits

No és fàcil recordar com cau la pluja
als tolls enlluernats de la memòria,
ni de l'intent concèntric dels senyals
glossar el degotim silent de l'aigua.

La saviesa del verí

Així com pètals fossin aquests versos,
destil·lant pur desig de flors en zel
cercant l’alat estímul transparent
que retornés als mots alguna espurna,
abans de ser parat a taula estranya,
o fruita estesa als marges del camí
sense profit i estèril d’escorrim
a uns llavis que sangloten el teu nom.

Ara

Pendent que aquesta hora faci el torn
com sota el pas pretèrit de la pluja
que agusa les paraules engolides,
tan lentes com l'esqueix d'aquell mirall
que gens ja se'ns assembla i mira al fons.

Si respirar ens fos senzill, ¿com no
saber-se atret pel sol que fa brostar
els verds del testarral d'escorces velles
que ens són aquesta tènue bena als ulls
que frisa per descloure un mínim bri,
contra l'oblit, d'aprendre a ser parpella?
Qui sap en quin moment ara hi seríem...

Valises

En veu callada clouen els records
per no romandre sols en evidència,
i la vergonya no s'entén distesa,
sinó que absent de pòsits en el temps.

Sort del perfum dels cítrics al balcó

Provant d'entendre atzurs dels oceans

el vespre tanca l'últim raig d'un cicle

que albires sense riba i lleu brogit

de còdols grapejant-te els peus cansats.

Son de gavines, lluny, ben lluny s'entén,

de l'òrfena distesa, el foc humit

de les parpelles, cau d'aquesta espera

antiga i penetrant que rau als llimbs.

Un altre estiu d'arestes rutinàries

al marge dels oblits que esdevindran.

Seguim trescant

Seguim trescant camins per celebrar
noves albades, marges d'aquest món,
al fil de sempiterns Finisterraes.

Guaret

Abrusa als ulls el camp de les espigues,

però és més dolç el roig de les roselles.

Un marejol daurat que inunda el somni,

i a la deriva, els vells pigments retòrics.

Per tot...

Per tot carrer gosat les llums banals

fonen als ulls la boira amb les baranes.

Per tot rondina un cant indiferent

que et mena a un altre temps, potser, d'infant.

Per tot és lent l'aroma repetit

i disfressat de passes laberíntiques.

Per tot les ombres són inamovibles,

i els mots, com llamps, et porten a refugi.