dimecres, 20 d’octubre del 2010

Amatent

Entre el brancam madur dels pins
el mar desperta ingents aromes
d'un fred rogenc que clou la tarda
i enceta un fràgil i aparent
nou pols pels límits del demà.
Camí de ronda avall tot trem
a exhaust darrer sospir d'estiu,
la fi, com sempre, arriba d'hora,
deleix per fer-te presoner
d'un temps que romandrà penyora.
Molt lluny els grecs d'aquesta arena
i el vell desig de navegar,
tot d'una el tràfec va minvant
sentint els astres davallar.

1 comentari:

Emili Trapero ha dit...

Felicitats per aquest nou poema!

"Sabessis bé com ploren les paraules...".

Emili