dijous, 23 de desembre del 2010

"La Omar"

No tornarà tan dolç aguait lunar,
i no puc esborrar del cor el foc
daurat de les pupil·les que tants anys
m'ha acompanyat, fidel i interrogant.

1996 Barcelona-2010 Olesa de Montserrat

1 comentari:

Blaumar ha dit...

Jo no soc poeta, però m' agradaria dedicar-li a l' Omar unes paraules extretes del guió d' una coneguda pel•lícula:

Encara que els meus ulls ja no puguin veure aquest pur centelleig, que m'enlluernava. Encara que ja gens pugui retornar l'hora de l'esplendor en l'herba de la glòria en les flors, no cal afligir-se. Perquè la bellesa sempre subsisteix en el record...